3R. APLEK FOLC
FOLK
1 de maig de 2005 de 17 a 23 h.
TORRENT MONNER ( PARC DE VALLPARADÍS )
TERRASSA
|
Gran èxit de públic en l'edició de l'any 2005 El Festival de música Folc es consolida en el panorama musical català, unes 6.000 persones passen al llarg de les cinc hores de música, esgotant les existències de begudes i entrepans previstes. Veure imatges de l'aplek folc del 2005
|
17:15 h QUICO EL CELIO
19:15 h LES VIOLINES + KEPA JUNKERA
20:45 h MARACATÚ
21:45 h RAUXA
QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES; KEPA JUNQUERA, LES VIOLINES; MARACATÚ; RAUXA
PROGRAMA DEFINITIU
QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES

A la Terra de l’Ebre, per dir Què bé vivim!, solem dir No es pot viure!. La dualitat d’esta frase ens ha inspirat en la creació d’este treball. Aprofundint en l’ús social de la música popular i en la nostra idea inicial a Es cantava i es canta: "lo folklore està viu perquè natros estem aquí i estem vius".
No es pot viure! vol ser novament una crònica social, tractant amb ironía i humor temes seriosos com la defensa de la natura, la diversitat racial, la llengua o la necessitat d’una altra i millor manera de viure. Recuperar una vida senzilla, sense haver de renunciar a algunes de les aportacions positives de la modernitat. Sempre hem entès la música popular com aquella que beu de les fonts de la tradició, reelaborant-la i enriquint-la amb un bagatge propi d’experiències, tendències i proximitats veïnals.
Sabem que aixo no es això i que tot podria ser pitjor i que de veritat ben poca cosa cal per riure.Natros hem tingut la sort d’haver conegut la part millor. I en los bons moments mos surt de dins que no es pot viure.
Artur Gaya, Quico el Célio. Veu.
Quique Pedret, Lo Noi. Veu.
Jordi Fusté, Lo Mut de Ferreries. Guitarres
Josep Lanau Mitxum, Jaume Matamoros. Veu, teclats i acordió.
Quique Pellicer, Vicent. Baix elèctric.
Sergi Molina, Lo sinyor Bertomeu. Bateria i percussions.
Que dir sobre Kepa Junkera ? Després d'haver publicat 12 álbums,
7 singles, varies produccions i innombrables col·laboracions amb músics
de tot el món és, fins avui, el llegat d'aquest gran músic.
LES VIOLINES

El grup Les Violines neix l'any 1996 amb la idea d'oferir una sonoritat nova al món de la música tradicional. El seu primer objectiu és retrobar l'ambient de la festa major d'abans, quan un violinista sol feia ballar a tot el poble sencer, acompanyant-se a si mateix, picant amb els peus a terra, en la seva tarima de fusta... Violinistes com el Peret Blanc de Beget, o el Pepito Farré de Tuixent.
El repertori de Les Violines es basa en els repertoris d'aquests violinistes i en temes d'altres músics dels pobles dels Pirineus. La formació inicial és de quatre violins. Més endavant s'incorporen temes d'altres indrets de tradició catalana, comptant ja amb la participació estable d’un acordió diatònic.
Simone Lambregts violí
Anna Colomer violí
Anna Carné violí
Clara Ribatallada acordió diatònic
Manel Vega contrabaix
MARACATÚ

Grup diabòlicament contagiós de la marxa dels seus ritmes. Més de 30 percussionsites junts configuren un univers de sons i ritmes, on els malucs, les pelvis i les costelles no poden parar de bellugar-se. Grup revelació de la darrera Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega


Del poble veí de Sabadell ens arriben els rumbers i festers Rauxa. Guanyadors del concurs Sona 9, convocat per les revistes Folc i Enderrock, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, ens portaràn la festa final del tercer Aplek Folc.