Diumenge 30 d'abril, 19 h

(Cançons de la mediterrània)

Un contraban musical a base de cançons tradicionals de la Mediterrània de la mà de :

Núria Piferrer + Toni Xuclà + Psàlite

Un concert que arriba a totes les edats i públics, carregat de fandango, rembetik, klezmer, rumba, polifonies, fado, jota, sardana. i tot allò que hem anat escoltant i aprenent pels ports, carrers i places, complementat amb tot el que cap a la maleta d'uns músics inquiets i viatgers.

Núria Piferrer, veu

Toni Xuclà, guitarra i mandola

Helena Casas, veu i percussió

Joan Figueres, veu, mandola, lyra de Creta, flautes

Dilluns 1 de maig, 19 h

Colors del Món és un espectacle de folk multiètnic destinat a la diversió i a la integració de les cultures. Consisteix en un repertori de cançons, danses i músiques populars i tradicionals catalanes, africanes, brasileres, llatinoamericanes...

La proposta és vàlida per a qualsevol mena d'acte festiu i per a qualsevol tipus de públic.

L'espectacle de La Sal dels Mars combina la presència de la veu solista amb les melodies de la gralla, la tarota, la gaita, la flauta i els ritmes del djembè, acompanyats per una base que combina les diferents harmonies i ritmes ètnics amb la seductora expressivitat dels balls i danses de l'Àfrica negra i la dansa del Marroc.

Diumenge 7 de maig, de 17 a 23 h

PARC DE VALLPARADÍS - TERRASSA

Obren el Festival els BASTONERS DE TERRASSA

Eduard Iniesta - Andròmines 17'15 h

Què queda després de recorrer l'illa de Rhodas? De l'estança en una petita església ortodoxa? De la visió d'uns molins de vent que coronen els turons d'una petita illa? De les passajades per una ciutat caótica i alhora dipositària dels més antics elements de la cultura clàssica?

S'oblidaran els noms dels carrers, els nom de la gent i la fisonomia dels paratges, però restaran les veus, les olors, les imatges i la música lleument distorsionades en la nostra memoria: les andròmines.

En el concert ANDRÒMINES, els músics incideixen en les runes que deixa en la memòria les vivències per les illes de la Mediterrània.

L'any 1983 Al Tall publicava un disc titolat Tocs i vares. En aquell treball s'abordava la recuperació dels antics mecanismes de la variació i la improvisació en la nostra música tradicional. Eixos mecanismes s'havien perdut en la pràctica. Al Tall acunyà el terme vares (sinònim de palo en el flamenco) per a denominar les estructures musicals sobre les que es practicava la variació i la improvisació. Els tocs serien les melodies que es van creant en les diferents vares.

Ara es presenta aquest nou treball titolat VARES VELLES, que continua amb aquella filosofia, insistint en algunes de les antigues vares de la tradició valenciana i mediterrània. VARES VELLES és un retorn a l'elasticitat en la forma de tractar els antics géneres de la tradició

Els temes d'aquest disc (jota, seguidilla, fandango vell, cavalcada, rumba, valset, murga, etc. ), segons el costum d'Al Tall, parlen des de la nostra realitat i sonen amb la frescor que proporciona la familiaritat de les ressonàncies tradicionals, sempre des d'una visió actual.

Espectacle de música i dansa que tracta de moments i situacions quotidianes i reals, dutes a un àmbit on el so del guembri, les carcabas, i els tambors, serveix de nexe d'unió entre el ballarí i l'espectador. Grup format per 5 artistes que fan de la recreació de la cultura popular i tradicional Gnaoua la base del seu treball.

Quan s'engeguen els Gnaouas, s'engega una màquina de força indescriptible, amb la capacitat de traslladar-los des d'una taverna del Port de la Barceloneta a la plaça Jamaa el fna de Marrakech passant per les muntanyes del Atlas del Marroc., tot un viatge de sensacions i de somnis.

El llenguatge que s'utilitza en aquest espectacle és música i dansa tradicional Gnaoua, tant per la tècnica, com pel seu repertori, sempre unit al context específic de les festes de cada territori concret.

Què és la música Gnaoua?

Els Gnaoua són els descendents d'antics esclaus originaris de l'Àfrica negra. Constituïts en germandats a través del Marroc, els Gnaoua són els músics més savis d'aquest gènere (maâlem), són sonadors de carcabas, vidents i mediums. Les seves pràctiques, alhora musicals, iniciàtiques i terapèutiques, barregen contribucions africanes i arabo-berbers. Tot i ser musulmans, els Gnaoua funden la seva especificitat sobre el culte dels jinn (esperits) i els seus ritus conserven nombroses característiques consubstancials als cultes de possessió africans.

La cerimònia més important i la més espectacular dels Gnaoua és la Lila (nit), la funció de la qual és essencialment terapèutica.

Durant la celebració, el maâlem, acompanyat de la seva tropa, demana a les entitats sobrenaturals prendre possessió dels adeptes, que es dediquen llavors a entrar en trànsit

Els instruments utilitzats són: el guembri - tambor a tres cordes, les carcabas

(qraqeb) i els tambors (ganga). Aquest ritual és comparable al vudú d'Haití i al macumba de Brasil.

Quan els amics ens pregunten qui som i on hem estat, se'ns fa difícil parlar de fites concretes. Encara que les festes majors i les places emplenades amb estones de ball poden contenir molta més màgia que qualsevol important efemèride. És aquesta petita màgia que es crea en el ball la nostra més preuada targeta de presentació.

Impregnem les peces d'un ritme que inevitablement us farà ballar i saltar. No dubteu a fer acte de presència si sabeu qui toca; perque ja ho diu la dita: "Cosa bona si LA BOINA sona".

www.aplekfolc.com