bgcolor="#FFFFFF" text="#000000" background="../../fullapelfons.jpg">
APLEKFOLC
1r Festival Folk a Terrassa
27 d’abril de 2003
a partir de les 12 h i fins les 21 h.
L'any 2003 es realitzà el primer
aplec de música Folk, amb un èxit de públic inesperat,
ja que més de 10.000 persones van acostar-se al Parc per a gaudir
d'un dia sencer de festa i bona música.
Actuació d'Andana el 2003
PROGRAMACIÓ ARTÍSTICA
Programació que contempla els artistes de més
qualitat i bona trajectòria, provenint dels diferents territoris de
parla catalana, amb un llarg bagatge discogràfic i d'espectacles, que
mai fins ara se'ls havia pogut ajuntar en un sol escenari.
Miquel Gil
Miquel Gil: veu, guitarra i percussions
Àlvar Carpi: cors, guitarra i guitarra de 12 cordes
Eduard Navarro: cors, dolçaina, xeremia, bouzuki i gralla
David Farran: baix elèctric
Amb el seu treball Orgànic (ed. Sonifolk), acaba
de guanyar el Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat, el Premi Puig-Porret
del Mercat de Música Viva de Vic i el de Millor Disc Català
de l'any 2002, de la revista Enderrock i Folc. És, sens dubte, un dels
millors treballs de folk dels darrers anys. A l'aplec de folc de Vallparadís
el valencià Miquel Gil presenta el seu nou concert: Cata. Una barreja
de cançons orgàniques, uns temes nous per anar tastant el nou
camí, algunes cançons de sempre…
Pomada
Carles Belda, acordió diatònic i veu
Helena Casas, pandereta i veu
Oriol Casas, bases i tècnic de so
Ni xurros, ni crusants, polígons catalans. Un
acordió d'uns encants tronats, les cendres de Xàtiva, la banda
sonora d'una zona bastarda, zona comantxe (Què sents? Què sents?
Catalans parlar). All i oli de codony, bacallà amb samfaina, aigua
naf: "I want paella"? La iaia que ven vins a la taverna és
Pomada. Les plegadores d'aulives són Pomada. Pomada psico-folc-raga-rumba-pop…
a la merda! Sabadell a les entranyes i Gràcia dels meus somnis.
Somnis humits de Pomada: Tinc una avellana a la butxaca
i a la closca algú hi ha escrit Pomada.A la plaça, al polígon;
Catalunya Sideral, Bafalunya Pagana. Pomada mil colors i Pomada blanc i negre.
La crosta de la lluna, la cara amagada és una pandereta. Els botons
de nàcar-plàstic de la manxa sexual són el clítoris
de la terra.
Ritxi: "Per què ens ho deuen haver demanat
això?"
Xavi: "Ni idea"
Oliva: "Creus que ens pagaran uns vins?"
Mau: "Total, per lo que hem fet…"
Música Nostra
Miquela Lladó, veu i percussió
Pep Toni Rubio, flautes, veu i guitaró
Toni Pastor, llaüt i guitarres
Bernat Cabot, veu i violí
Pep Balaguer, guitarra
Jimi Torres, baix
Hugo Sócrates, percussió
Els mallorquins de Música Nostra són paraules
majors. Un dels grups dels Països Catalans amb més projecció
exterior i unànimement aplaudit per la crítica d'arreu. Fa vint
anys que treballen dalt dels escenaris, i la seva contribució a la
recuperació del ball de bot mallorquí com a element viu d'expressió
ha estat absolutament cabdal. La reproposta de les cançons i balls,
i el folklore s'han enriquit a més amb temes de creació pròpia
amb un tractament marcadament renovador.
Música Nostra + Pomada + Miquel Gil
Treball conjunt entre els revolucionaris del panorama
folk (Pomada), el monstre amb la veu esquerdada de la terra valenciana (Miquel
Gil) i els sons i veus inconfusibles de Mallorca (Música Nostra) ens
presenten el concert estrenat recentment a la Fira d'espectacles tradicionals
de Manresa, el passat mes de novembre, i que encara no s'ha pogut veure enlloc
més.
La Ronda dels Ferrer
La més pura i divertida tradició d’anar
a rondar i cantar pels carrers i adreçar-se a les persones, actualitzada
per una simpàtica formació de les terres de l’Ebre, on
s’hi combinen guitarrons amb dolçaines, violins amb xeremies,
i jotes improvisades, mentre segueixen demanant que el riu és vida!
Andana
Simone Lambregts, Violí
Marc del Pino, Acordió diatònic
Josep Traver, Guitarres
Manel Vega, Baix elèctric i ruidisme electrònic
Quim Soler, Bateria, seqüències i altres ruidismes
El grup revelació de ball a Catalunya en aquest
any 2003. La seva fusió d’influències celtes i escandinaves,
amb apropaments al folk rock mediterrani el converteixen amb els generadors
d’una nova etiqueta guanyada a pols pels seus cinc virtuosos instrumentistes:
el folk dur. Aquí ens presenten el seu nou disc: Tren directe (ed.Galileo)
Gog i Magog
Autor: Jordi Pesarrodona
Direcció: Pelai Molins
Co-direcció: Inma Buñuales i Jordi Pesarrodona
Direcció Plàstica: Montserrat Morreres
Direcció Tècnica: Xavier Planas
Vestuari: Eva Selma
Banda Sonora: Xavier Capdevila
Construcció: Almudena Tortosa, Cristina Colilles,
Xavier Planas, Carles Cabús, Pepe Martín i Gaspar Pana
Teatre de carrer i pirotècnia amb un dels grups
més representatius arreu del món, de la festa mediterrània.
Amb la seva peculiar utilització dels elements festius tradicionals
(gegants, nans, bèsties...) juntament amb elements pirotècnics
i l’adaptació als espais d’actuació, ens asseguren
el toc de foc precedent al final de festa
Mesclat
Joan Reig, bateria i veus
Francesc Ribera Titot, veu
David Rossell, guitarra i veus
Carles Belda, acordió i veus
Pep Toni Rubio, flautes i xeremies
Marcel Casellas, baix i veus
Mesclat no ha estat concebut com un encontre entre músics
provinents de la música tradicional i el rock, sinó com un intent
d’encunyar un so propi i original. Fugint de l’etiqueta de folk-rock
per a dur el penó del TR (Tall de Rel) convençuts que la modernor
no és filla del seguidisme desesperat dels paràmetres dictats
des del colonialisme econòmicocultural, sinó de l’originalitat
més valenta i desacomplexada.
Per això, aquesta apòzema proposada
des de la mescla de disciplines musicals, projectes propis i comarques del
país, no pretén ser un tast que recordi tots els gustos, sinó
només un, el ser, el Tall de Rel.
Música Nostra + Pomada + Miquel Gil