LA CARRAU s'han convertit en un dels grups sorpresa de la temporada tot i que la seva trajectoria ja deixava sentir que només els hi mancava l'empenta d'un bon treball discogràfic.
Son un dels grups que estan revitalitzant la música tradicional catalana, tot i que les seves cançons son una barreja i no responen estrictament a formats tradicionals. La seva visió de la música popular inclou els fets d'estripar, capgirar, enganxar, afegir i enllustrar tot allò que els fà moure i ballar. Amb una instrumentació que inclou elements moderns (bateria, baix, guitarra eléctrica...) i tradicionals (violí, llaüt, acordió...) han actuat les darreres quatre edicions del Tradicionarius, però també han presentat la seva proposta a la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional (Manresa), a l'Ondara Folk (Tàrrega) o al Mercat de la Música Viva (Vic), a banda de nombrosses actuacions a festes majors d'importància com ara les de Barcelona, Manresa, Terrassa, Sants o Gracia.
Van publicar el seu primer disc, "Una dotzena", just abans de l'estiu i des d'aquell moment no han deixat de presentar la seva proposta en directe, entre d'altres actuacions a festes majors i concerts diversos es poden destacar les cloendes del Tradicionarius i de la Tamborinada 2.002, les participacions a festivals de rock com el Senglar Rock o el Rebrot i la participació a festivals de folk com el Guirigall.
La tardor s'els hi presenta també ben aprofitada, ja que a banda de la seva propera participació al Mercat de Música Viva i entre d'altres actuacions participaran a les festes de la Mercé de Barcelona, a la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa, a la gira organitzada amb motiu de l'any Verdaguer i a l'entrega dels premis Reus.
El seu disc ha estat publicat per Propaganda i enregistrat al Bitstudi d'en Xavier Batllés, i co-produit entre aquest mateix i en Josep Maria Mayol, per on han passat, a banda dels musics del grup amb la nova formació de nou persones (secció de metalls inclosa), musics d'altres formacions com ara el Carles Belda, Pep Moliner, Marcel Casellas o Helena Casas.
Degut a les arrels basques del bateria del grup, Armengol Riera Egurbide, descendent de Motriku, LA CARRAU s'atreveixen amb un tema tradicional d'aquesta localitat de Biscaia ("Bi arioplano", que ells han rebaptitzat com "Hiru arioplano") i, sense haver-hi cap qüestió d'ascendència pel mig, també realitzen una adaptació d'una cançó tradicional portuguesa ("Pinheirinho"), la resta del disc l'integren cançons propies amb alguns fragments tradicionals incorporats que previament han passat el filtre festiu de LA CARRAU i ès que com publicava El Periódico de Barcelona amb motiu de la seva recent actuació a Vic "el seu folk apunta, amb tècnica i cal·ligrafia, cap a la revetlla d'efecte inmediat".
